En el transcurs de l'acte, vam parlant entre d'altres coses del concepte de resiliència comunitària entesa com la capacitat per sostenir l’esperança d’una comunitat que pot resistir, afrontar i superar l’adversitat i les desgràcies, mobilitzant les capacitats solidàries per reparar els danys i continuar cap endavant trobant el suport i la fortalesa col.lectiva necessàries per a la seva recuperació, aconseguint així, com comunitat, augmentar els seus recursos, competències i la connexió i unió entre les persones i sistemes. I per fer-ho possible, tal i com descriuen MELILLO i SUÁREZ (2001). Per promoure la resiliència comunitària hem d’apostar per cinc àmbits de treball: l’autoestima col·lectiva, que implica la satisfacció per la pertinença a la pròpia comunitat, l’actitud i l’orgull pel lloc on es viu; la identitat cultural, constituïda pel procés interactiu que implica la incorporació de costums, valors, girs idiomàtics, hàbits ... proporcionant sentiments de pertinença; l’ humor social, consistent en la capacitat de trobar l’optimisme en la pròpia tragèdia per poder superar-la; la honestedat col·lectiva, com contrapartida a la corrupció i la perversió que desgasta i desfà els vincles socials; i la solidaritat, fruit d’una unió social sòlida i autèntica.
Tal i com ens explicava Jordi Jordán, les Terres de l'Ebre poden considerar-se un exemple de comunitat resilient tot utilitzant les seves paraules “Les Terres de l'Ebre eren la via de comunicació més important entre l'interior de la Península i el mar gràcies al riu, eren també el pas entre la via que unia Barcelona i València, niu de comunicacions.Tortosa exercia de capital d'un territori immens que englobava des del sud català al nord valencià, però hagueren d'acceptar la pèrdua de la navegabilitat i l'esmicolació del territori repartint-se'l entre Tarragona i Castelló. Ara, arran d'un PHN i perills de més transvasaments, nuclears i pèrdua de poder polític són un territori resilient perquè han après a defensar els seus interessos amb més força i autoestima".
Gràcies a tots i totes per la vostra presència, acompanyament, ànims i reflexions.