RESILIÈNCIA A TORTOSA

El dia 8 de novembre es va presentar el llibre a Tortosa, en un acte organitzat conjuntament pel “Café dels Amics” i per el CEESC de Terres de l'Ebre. Vaig estar acompanyat per en David Jarque que gestiona aquest magnífic espai, en Jordi Jordan, president de l'Associació d'Amics dels Castells i en Pep Vallés, president del CEESC a Terres de l'Ebre.

En el transcurs de l'acte, vam parlant entre d'altres coses del concepte de resiliència comunitària entesa com la capacitat per sostenir l’esperança d’una comunitat que pot resistir, afrontar i superar l’adversitat i les desgràcies, mobilitzant les capacitats solidàries per reparar els danys i continuar cap endavant trobant el suport i la fortalesa col.lectiva necessàries per a la seva recuperació, aconseguint així, com comunitat, augmentar els seus recursos, competències i la connexió i unió entre les persones i sistemes. I per fer-ho possible, tal i com descriuen MELILLO i SUÁREZ (2001). Per promoure la resiliència comunitària hem d’apostar per cinc àmbits de treball: l’autoestima col·lectiva, que implica la satisfacció per la pertinença a la pròpia comunitat, l’actitud i l’orgull pel lloc on es viu; la identitat cultural, constituïda pel procés interactiu que implica la incorporació de costums, valors, girs idiomàtics, hàbits ... proporcionant sentiments de pertinença; l’ humor social, consistent en la capacitat de trobar l’optimisme en la pròpia tragèdia per poder superar-la; la honestedat col·lectiva, com contrapartida a la corrupció i la perversió que desgasta i desfà els vincles socials; i la solidaritat, fruit d’una unió social sòlida i autèntica.

Tal i com ens explicava Jordi Jordán, les Terres de l'Ebre poden considerar-se un exemple de comunitat resilient tot utilitzant les seves paraules “Les Terres de l'Ebre eren la via de comunicació més important entre l'interior de la Península i el mar gràcies al riu, eren també el pas entre la via que unia Barcelona i València, niu de comunicacions.Tortosa exercia de capital d'un territori immens que englobava des del sud català al nord valencià, però hagueren d'acceptar la pèrdua de la navegabilitat i l'esmicolació del territori repartint-se'l entre Tarragona i Castelló. Ara, arran d'un PHN i perills de més transvasaments, nuclears i pèrdua de poder polític són un territori resilient perquè han après a defensar els seus interessos amb més força i autoestima".

Gràcies a tots i totes per la vostra presència, acompanyament, ànims i reflexions.